Bolívia?? Sí, Bolívia!!

Hola de nou a tothom que segueixi llegint aquest blog amb paciència.
Bolívia no estava previst en el meu itinerari inicial, però després de rebre moltes pressions (o consells, hehehe, gràcies Migdàlia), vaig decidir provar-ho. Per començar no em podia perdre el costat bolivià del llac Titicaca, com ja vaig explicar.
I prop del Titicaca hi ha la capital del país, La Paz, a uns 4.000 metres d'alçada i rodejada de muntanyes nevades de més de 5.000. Hi havia d'anar almenys unes hores i m'hi vaig passar un dia sencer. El destí final era el salar de Uyuni, al sud-oest del país, prop de la frontera amb Xile i Argentina. És el desert salat més gran del món, uns 10.000 kilòmetres cuadrats, un terç de Catalunya. El trajecte de La Paz a Uyuni ha estat el pitjor dels que he fet fins ara i serà difícil de superar. Un autobús de mitja qualitat (d'això no em queixo) però que va trigar unes 12 hores, 9 de les quals per una carretera infernal, sense asfaltar i plena de bots. Va ser impossible dormir, i només el soroll del motor, les suspensions i tot el tremolor feia impossible quasi parlar, concentrar-se en llegir o escoltar música amb auriculars.
Bé, al final la recompensa va valer la pena. Un tour de 3 dies pel salar i llacunes i volcans del voltant fins a creuar la frontera amb Xile.
El salar és una immensa plana coberta de sal blanca, que sembla neu. El sol rellueix al terra i fa que el paisatge sigui molt inhòspit. Hi ha dos hotels construïts amb sal, diverses "illes" de terra ferma sobre la sal... però molt pocs habitants en una zona tant difícil.
L'endemà vam visitar un seguit de llacunes de colors (degut als minerals), on hi havia un munt de flamencs (els ocells que s'aguanten amb una pota, no els ballarins que piquen amb un peu al terra de fusta, hehe). Els paisatges són magnífics: volcans nevats de 6.000 metres sobre planes super àrides a 4.500, formes de roques capricioses, etc.
El tercer dia ens vam llevar abans de l'alba per poder veure bé uns gheisers que hi ha per allà. Notar com la terra està viva, es pot enfonsar als teus peus, veure les bombolles de la lava calenta, sentir la pressió del vapor sortir de les profunditats de la terra... Jo no havia vist mai en directe un gheiser i és una experiència que recomano...
Per descansar vam acabar en uns banys termals amb una llacuna i un volcà de paisatges de fons... insuperable.
Després vam entrar a Xile, per comprovar si és veritat que el d'Atacama és el desert més sec del món. Això ho deixo per un altre dia...