Costa Rica, pura vida!

Això és el que diuen els ticos, els habitants de Costa Rica. T'ho diuen per desitjar-te sort, bon camí, que et vagi tot molt bé. Però és que aquí la vida és pura vida... La natura es va encapritxar de Costa Rica i li va donar gairebé tots els paisatges possibles: volcans, muntanyes, rius, llacs, boscos, selva humida, aiguamolls, plantacions (cacau, cafè, bananes), etc... Platges impressionants al Carib i diuen que encara millors al Pacífic (no les he pogut veure). En un país d'uns 50.000 km quadrats (com Extremadura i una mica més que Catalunya) hi viuen 3,5 milions de ticos i 1,5 de nicaragüencs immigrats i treballant en les feines més dures i mal pagades del camp. Recordeu que Costa Rica és un dels països més rics, o menys pobres, de la zona, molt pacífic i sense massa problemes socials. Per això els veïns de la zona vénen a treballar aquí en comptes de marxar a Europa o els EUA.
En un país bastant petit, on les distàncies es recorren força ràpid, si no fos per les males carreteres, vas creuant paisatges diferents constantment... En uns deu dies he visitat la capital, San José, que no té res de l'altre món; els volcans encara actius Poás i Arenal (estava núvol els dos dies i no els vam disfrutar); unes aigües termals escalfades pel volcà Arenal (banyant-me sota la pluja tèbia tropical); plantacions de cafè i plàtans (amb les corresponents factories per tractar el cafè i preparar els plàtans); les cascades de La Paz (molt boniques), el papallonari més gran d'Amèrica Central, un colibrirari (ple de colibrís, hehehe), un serpentari, un granotari; el riu Sarapiquí, amb les riberes plenes d'ocells, micos, iguanes; el riu Pacuare, baixant en rafting entre congostos i paisatges maquíssims; el poblet caribeny-jamaicà de Puerto Viejo (super relaxant i desestressant); i el parc nacional de Tortuguero (del millor que he vist mai).
Per dir alguna cosa dels ticos, diré que són bastant senzills, et mostren el que tenen però tampoc en presumeixen tant com podrien. Tenen una manera de fer i de parlar que em recorda una mica als cubans i sobretot els guies són un pou de sapiència i coneixement transversal del país (semblen biòlegs, geòlegs, economistes i historiadors alhora).

Bé, ja penjaré fotos. Només un consell. No us perdeu Costa Rica. Jo vull tornar-hi i visitar la part del Pacífic.

PD. Gràcies als que ja havíeu estat a Costa Rica i em vau recomanar visitar el Tortuguero. No ho oblidaré mai. Encara que no era època d'ous, el paisatge i la resta d'animals van valdre molt la pena. I l'hotel, una cabanyeta enmig de la selva, ha sigut el millor allotjament desque vaig deixar casa meva.