Colòmbia!!

Els deu dies que vaig estar a Colòmbia, de l'11 al 20 de gener, van ser impressionants. Molt millor del que m'esperava. En un principi no tenia pensat anar a aquest país, sobretot per motius de s eguretat (jo sol no sabria si entrava en zones perilloses o no, i m'havien explicat històries no massa agradables), però també perquè pensava que tot el que podia veure-hi també ho trobaria a d'altres llocs. Però com que el meu cosí Oriol estava per allà aquells dies amb la seva xicota colombiana i tota la família, vaig pensar que no podia perdre l'oportunitat. I ben fet que vaig fer.
Bogotà em va sorprendre gratament. És una ciutat gegant, 8 milions d'habitants, però molt més segura del que es pensa la gent de fora. La violència al país en general i a les grans ciutats en particular ha disminuït molt els últims anys, i la guerrilla i els paramilitars només són un risc en certes zones muntanyoses i selvàtiques. A més, com a Mèxic, hi ha un munt de policies i militars per tot arreu. La ciutat se la podria considerar bastant moderna, comparable en bastants sentits a alguna ciutat europea, i té molts atractius, com arquitectura contemporània molt bona, parcs grans, bonics i ben cuidats, barris de moda i tradicionals i la Candelaria, el barri vell. Manté l'estil colonial i sembla veritablement un poblet, amb casetes blanques, baixetes i amb grans portes de fusta. Just a sobre la Candelaria hi ha un santuari dedicat a la verge de Montserrate (amb e final), que, evidentment, prové de la nostra Moreneta. De fet, és un gran lloc de pelegrinatge per tots els bogoteños i colombians en general i s'hi pot pujar a peu, en funicular o telefèric. Igual que la nostra muntanya de Montserrat!! Ah, i dins l'església, hi ha una capella lateral amb una rèplica exacta de la Moreneta i una senyera! El que passa és que els colombians no saben tota la història de la nostra patrona. Què hi farem... (Per cert, m'he trobat una altra església dedicada a Montserrat prop de Cusco, al Perú).
Fora de la ciutat vaig visitar una catedral de sal. Sí, sí, construida dins d'una mina de sal que encara funciona. És gegant i força curiosa.
Però una de les millors experiències la vaig viure el primer cap de setmana. Amb tota la familia colombiana vam anar a San Martín de los Llanos, unes planes immenses que hi ha a l'oest de les muntanyes que rodegen Bogotà i anant cap a Veneçuela. Són interminables!! Prats, pastures, arbres fruiters i moltes vaques. És la zona ramadera del país, bastant deshabitada i la que subministra carn a la gran capital. El millor és que fan créixer les vaques de la forma més natural, sense granges ni productes d'engreix, alimentant-se només de prats verds. Doncs bé, vam anar a la casa d'un tiet de la Caro, que té una finca per allà. Vam passar tot el dia allà, menjant carn i anant a cavall per hectàrees i hectàrees de prats verds, entre vaques. Vam fer d'autèntics cowboys, tancant vaques en un determinat prat o separant-ne algunes de la resta del ramat. Va ser genial!! Podíem fer anar els cavalls per on volguessim, amunt i avall corrent com esperitats...
Gràcies Oriol, Caro i tota la resta de la familia!!