La terra de la fi del món

Ushuaia, Tierra del Fuego. La ciutat més austral del món. Té 60.000 habitants, està a uns 1.000 kilòmetres de l'Antàrtida (3-5 dies en vaixell) i a 3.000 de Buenos Aires (36 hores en bus!!). Es fa estrany estar tan lluny de tot i tothom, i tan a prop del no res...
La ciutat en sí no val pas res, però l'entorn és molt bonic i no és tan inhòspit com pot semblar (almenys ara a l'inici de tardor).




Aquest far al mig del Canal de Beagle (connexió de 300 kilòmetres entre els oceans Atlàntic i Pacífic) era de molta ajuda pels antics navegants, en aigues super mogudes i amb molt de vent. És dels llocs del món on hi ha hagut més naufragis...

Al bell mig del Beagle hi ha diverses illetes. Entre elles, la que li diuen Pinguinera. El nom no és gaire original. Diuen que a aquesta època molts pinguins ja han comensat a marxar. En plena temporada deu ser molt maco veure'ls tots apretats a la vora de la platja i ensenyant a nadar a les cries.

Això és una presa construida pels castors en un riu del Parc Natural de Tierra del Fuego. Els castors els van importar des del Canadà durant el segle XX i han fet veritables destrosses en un bosc de creixement molt lent. Inunden grans zones i els arbres es moren ofegats. És bonic però trist alhora...