Altre cop a Perú: el Colca!

Altre cop dins del Perú vaig visitar el canyó del riu Colca. Diuen, tot i les polèmiques entre experts, que és el segon més profund del món, després d'un altre canyó molt proper però molt més inaccessible, el del Cotahuasi, que fa uns 3.300 metres de profunditat. El del Colca en fa "només" 3.200, però el punt més alt està situat a uns 5.000 metres sobre el nivell del mar. El Gran Canyó del Colorado, és el tercer del món, i medeix uns 2.000 metres de profunditat.
La veritat és que estar al caire del precipici emociona, veure que no hi ha res a sota fins a més de 3.000 metres. M'hagués agradat molt baixar fins allà al fons, però petites seqüeles encara del camí inca van impedir funcionar correctament el meu genoll.
Una de les atraccions del canyó es veure volar cóndors. Doncs no vam tenir massa sort, perquè només en vam veure un, de lluny i sense volar gaire. Però veient fotos, és majestuós el planejar lent d'aquest ocellot de 3 metres d'amplada a centenars de metres sobre les vores del canyó i a mil.lers de metres sobre el riu. Simplement caldria tornar-hi només per veure'l.

Arequipa. La ciutat d'Arequipa, la segona més important del país mereix un apartat propi. És una ciutat preciosa, sobretot al centre. Està envoltada de volcans nevats d'uns 3.000 metres d'alçada i els principals edificis histórics, de l'època colonial espanyola, estan construïts amb els anomenats "sillares", grans blocs de pedra blanca, com marbre, procedents de les pedreres de les rodalies i els volcans. Els edificis en si mateixos són macos, però fets de pedra blanca encara els hi donen un toc més especial, suposo com la ciutat de Carrara, a Itàlia. Entre els que destaquen hi ha el convent de Santa Catalina. És un convent de monges de clausura, però està fet com una fortalesa o petita ciutat. Té multitud de carrers, places i racons, com un laberint. Molt ben cuidat i conservat. Un s'hi podria estar hores i hores passejant, llegint o reflexionant sobre les diferències entre el món exterior i el que hi ha allà dins d'aquells murs.
Ah, una curiositat. Vaig arribar a la ciutat el dimecres 14 de febrer, Sant Valentí. Al principi no hi queia i em preguntava què feia tanta gent al carrer amb globus vermells i comprant de tot. Després m'ho van explicar. Al Perú no és ben bé el dia dels enamorats si no el de l'Amistat, i per això es poden veure moltes colles d'amics junts anant de compres, bars o festa. És curiós de veure...