Patagònia

Tot i el poc temps que he tingut per recórrer la Patagònia argentina, uns deu dies, ha valgut la pena. Aquí és finals d'estiu i es nota tan en el temps com en la quantitat i el tipus de turistes. Fa una mica més de fred que en ple gener o febrer, però és suportable i fins i tot agradable. A més, quasi no ha plogut. Del tipus de turistes, com passa a tot arreu, al final de la temporada alta i principis de la temporada baixa és temps de jubilats i 'mieleros', com diuen aquí als nuvis en viatges de noces.
Els paisatges són immensos, sembla que no s'acabin mai i la varietat és el que més em va sorprendre: estepes ventoses i sense quasi vegetació, muntanyes verdes al costat de boscos amb arbres centenaris, llacs d'alta muntanya i, evidentment, els glaciars.

Una de les moltes i llargues carreteres de 'ripio' (graveta) que vaig fer en 'colectivo'. El paisatge és super agreste i al principi impacta, però al cap de 15 hores de bus avorreix una mica, la veritat, hehehe.

Vista del llac Nahuel Huapi des de la Isla Victoria, a Bariloche. L'aigua és super transparent, perquè ve directament de la neu de les muntanyes. Els boscos del voltant tenen arbres gegants...

Vista del llac Nahuel Huapi des del cerro Catedral, el complex d'esquí més gran de Sudamèrica, que ara a l'estiu està tancat. Al mig del llac es veu la Isla Victoria.

Glaciar Torre, prop de El Chaltén. El primer gran glaciar que veia en ma vida. Desemboca en un llac i després un riu on l'aigua sembla lletosa. Això es deu al gel acumulat durant segles... En apropar-nos se sentia de tant en tant com el gel s'esquerdava i trencava.