Ja sóc aquí! Gràcies per tot. Gracias. Thank you. Muito obrigado. Merci. Grazie.
El viatge s'ha acabat. I el blog també... de moment.
Potser el ressuscito si torno a fer algun viatge xulo i llarg per aquests móns de Déu. Han estat uns cinc mesos i mig de voltar amunt i avall, molt ràpid a vegades, però també descansant quan ho necessitava i volia. He vist un munt de coses, llocs, ciutats, gent, menjars, olors, sons... Encara no he assumit tot el que he viscut, suposo que poc a poc me n'aniré adonant. Fa uns quants dies que sóc a casa i encara em costa recordar i ordenar-ho tot. Disculpeu si el relat del blog a vegades també ha estat desordenat. Suposo que en les pròximes setmanes, i sobretot quan començi a treballar, ja m'aniré readaptant a la magnífica vida barcelonina. Quan us vagi veient ja us aniré explicant les meves aventuretes, començant per el malaurat atracament al Carnaval carioca...
M'imagino que podré arribar a ser una mica pesat perquè en moltes de les meves converses em sortiran records del meu viatge, ja que els meus últims referents son aquests. Espero que no us molesti. Tornaré a pensar en la trentena d'aeroports en els que he estat, les desenes d'estacions d'autobús, el mig centenar de ciutats i pobles en que he estat, els mil·lers de quilòmetres per carreteres i camins de carro en múltiples i variats transports, el fotimé de lliteres d'albergs en les que he dormit...
Agraeixo l'ajuda i bones estones que he passat amb centenars de persones que he conegut durant aquest viatge i que probablement no llegiran aquest blog. Però voldria esmentar especialment les dues xicotes de Sant Boi que em vaig trobar a Nova York, el meu amic Dani i la seva familia de León (Guanajuato, Mèxic), la 'Chela' del DF, l'Ángel de Guadalajara (Mèxic), els californians de Costa Rica, Caro i familia de Colòmbia, Núria i Alba del Perú, Imki i Frauki del camí inca, el grup multinacional del llac Titicaca, la petita expedició de Bolívia, Kamishiro d'Arequipa (Perú), Noka i Mari de Rio, la meva tia Asunción, Walter&family de Buenos Aires, la familia Bertran de Xile, l'Oriol de la Patagònia, i els companys del curs de submarinisme a Cairns, a part d'algú més que segur oblido. També em recordo de molts dels guies que he conegut, que m'han ensenyat molt i molt dels seus respectius països. No vull recordar els penques que cobren sense quasi explicar res...
Evidentment també agraeixo l'ajuda, suport (logístic) i bones estones al messenger o llegint mails i comentaris al blog de la meva familia (gran i petita), amics i companys de feina. Però sobretot també a l'Agustí i el Josep Maria, dos tiets-avis meus que per poques setmanes no van poder veure com començava el meu viatge; viatge que potser també el dec a ells, perquè han estat dues de les persones que ja de petit més em van ensenyar a estimar la cultura, la naturalesa i les persones...
Gràcies per tot. Una abraçada molt gran a tothom i fins sempre!
Potser el ressuscito si torno a fer algun viatge xulo i llarg per aquests móns de Déu. Han estat uns cinc mesos i mig de voltar amunt i avall, molt ràpid a vegades, però també descansant quan ho necessitava i volia. He vist un munt de coses, llocs, ciutats, gent, menjars, olors, sons... Encara no he assumit tot el que he viscut, suposo que poc a poc me n'aniré adonant. Fa uns quants dies que sóc a casa i encara em costa recordar i ordenar-ho tot. Disculpeu si el relat del blog a vegades també ha estat desordenat. Suposo que en les pròximes setmanes, i sobretot quan començi a treballar, ja m'aniré readaptant a la magnífica vida barcelonina. Quan us vagi veient ja us aniré explicant les meves aventuretes, començant per el malaurat atracament al Carnaval carioca...
M'imagino que podré arribar a ser una mica pesat perquè en moltes de les meves converses em sortiran records del meu viatge, ja que els meus últims referents son aquests. Espero que no us molesti. Tornaré a pensar en la trentena d'aeroports en els que he estat, les desenes d'estacions d'autobús, el mig centenar de ciutats i pobles en que he estat, els mil·lers de quilòmetres per carreteres i camins de carro en múltiples i variats transports, el fotimé de lliteres d'albergs en les que he dormit...
Agraeixo l'ajuda i bones estones que he passat amb centenars de persones que he conegut durant aquest viatge i que probablement no llegiran aquest blog. Però voldria esmentar especialment les dues xicotes de Sant Boi que em vaig trobar a Nova York, el meu amic Dani i la seva familia de León (Guanajuato, Mèxic), la 'Chela' del DF, l'Ángel de Guadalajara (Mèxic), els californians de Costa Rica, Caro i familia de Colòmbia, Núria i Alba del Perú, Imki i Frauki del camí inca, el grup multinacional del llac Titicaca, la petita expedició de Bolívia, Kamishiro d'Arequipa (Perú), Noka i Mari de Rio, la meva tia Asunción, Walter&family de Buenos Aires, la familia Bertran de Xile, l'Oriol de la Patagònia, i els companys del curs de submarinisme a Cairns, a part d'algú més que segur oblido. També em recordo de molts dels guies que he conegut, que m'han ensenyat molt i molt dels seus respectius països. No vull recordar els penques que cobren sense quasi explicar res...
Evidentment també agraeixo l'ajuda, suport (logístic) i bones estones al messenger o llegint mails i comentaris al blog de la meva familia (gran i petita), amics i companys de feina. Però sobretot també a l'Agustí i el Josep Maria, dos tiets-avis meus que per poques setmanes no van poder veure com començava el meu viatge; viatge que potser també el dec a ells, perquè han estat dues de les persones que ja de petit més em van ensenyar a estimar la cultura, la naturalesa i les persones...
Gràcies per tot. Una abraçada molt gran a tothom i fins sempre!
posted by Pol Solà 7è-3a at
5/18/2007 05:38:00 p. m.
|
0 comments
