Ja soc submarinista certificat!!

Doncs si. Es una cosa que no tenia prevista, pero vista l`oportunitat, no la vaig deixar escapar: treure`m el carnet oficial de submarinista recreatiu en el millor lloc per aprendre`n, la Gran Barrera de Corall d`Australia!!
Despres de dos dies de curset en una classe i una piscina, vam poder gaudir de les fenomenals vistes d`aquest organisme viu que fa mes de 2.000 kilometres de llarg i que es l`unic que es pot veure des de la Lluna!
Es de les millors coses que he fet mai...

Com comprendreu, algunes de les coses genials que vam veure no les vaig poder fotografiar per diversos motius, aixo nomes es una petita mostra...

El desert d`Australia

He passat sis dies al desert d`Australia (el continent mes arid del planeta despres de l`Antartida) i no he parat de veure paisatges diferents. Es increible les diferencies que hi pot haver d`una zona a una altra en terrenys super secs (deserts de sorra, rocosos, amb arbustos, tipus sabana...

Pero de les coses que mes destacaria, evidentment, i principal motiu de la visita al Red Centre d`Australia, es Uluru (nom que els aborigens donen a la famosa roca vermella col.locada al bell mig del desert, rodejada de quasi res i mes coneguda com a Ayers Rock. Vaig pujar a dalt, la vaig veure al capvespre i a l`alba i te mil cares i colors increibles. El que surt a l`ombra soc jo. I els peus tambe son meus...


Menys conegudes pero mes importants pels aborigens son les muntanyes del Kata Juta. Son arrodonides, poden recordar a Montserrat, i passejar-hi entremig fa una sensacio una mica estranya. Primer la posta de sol darrere d`aquestes muntanyes, i despres una vista mes de prop.



I per acabar-ho de rematar, el King`s Canyon, un mini-canyo, pero molt espectacular. Aqui s`hi va rodar part de `Priscilla, reina del desert`. A veure que us sembla... (la foto s`ha de mirar de costat).




De les coses curioses que ens hem trobat pel cami (una cangur que beu cervesa, el bar mes petit del pais, el poble on es va escriure l`himne oficios d`Australia, grangers de terra endins...) us volia ensenyar un mega-mega termiter. Fa uns 5 metres d`alsada i nomes de veure`l tens dues pors: que surti una termita gegant proporcional al niu o que surtin tot el fotime de termites que hi deuen cabre aqui dins, hehehe...

Ciao, ciao America! Hi Australia!

Despres de quasi cinc mesos pel continent america, objectiu principal del viatge, ara venen les propines, que no son menys importants (eh, cambrers?): Australia, Singapur, Londres i Firenze...
De Nova York vaig anar cap a Santiago de Xile, on m`hauria agradat estar-hi mes dies, pero nomes n`hi vaig estar tres. Els vaig aprofitar prou be per visitar el centre de la ciutat, amb el famos Palacio de la Moneda on va morir Allende, la Universidad Catolica, una de les cases de Pablo Neruda, l`Estadi Nacional on Pinochet hi va concentrar milers de detinguts politics, i diversos barris i zones molt boniques de la ciutat. Tambe vaig coneixer Valparaiso, el port mes important del pais, pero que te una estructura de carrers que pugen per les vessants dels turonets que quasi toquen al mar. Es una ciutat molt curiosa, i suposo que dificil per viure-hi. Ben a prop hi ha Vinya del Mar, famosa pel festival de cantants, i molt abocada al turisme de sol i platja. Tambe te el seu encant, pero em quedo amb Valparaiso.
I de Santiago, i despres de unes 20 hores de vol i de perdre mes d`un dia de la meva vida (vaig sortir dimecres a la nit i he arribat divendres al mati), ja soc a Sydney, una de les meves ciutats favorites, tot i que no hi havia estat mai. Del poc que he pogut veure, res no m`ha decebut, i depenent de les zones em recorda Nova York (pels gratacels i la parafernalia dels carrers), Londres (pels pubs, els cotxes circulant per l`esquerra, els grans parcs i els edificis victorians), o fins i tot Barcelona (amb l`ambient al costat del port i un cert aire mediterrani del caracter de la gent).
A mes, no acabaria mai de fer fotos al famos pont i a l`Opera House... son genials colocats alla on son. Ara, rapid cap al desert, a la gran roca vermella, Uluru, i mes tard a la Gran Barrera de Corall...
Ja us explicare...

New York again! Ara, amb la family

Doncs sí, he repetit visita a Nova York. Si alguna ciutat (dic ciutat i no altre tipus de lloc) havia de repetir, potser havia de ser Nova York. Entre les dues vegades m'hi hauré passat quasi dues setmanes i encara m'he deixat coses...
Aquest cop la visita va ser una mica diferent perquè va ser amb els meus pares i germans. La Setmana Santa a Nova York és bastant diferent dels dies previs a Nadal, quan hi vaig ser l'altra vegada. La ciutat no té la decoració a vegades hortera amb llumetes per tot arreu, la gent no va boja per comprar i hi ha més turistes ara que al desembre.
Una altra gran diferència és que ara m'he allotjat en un bonic i petit apartament al bell mig de Manhattan, ben a prop de l'Empire State, el Madison Square Garden i Times Square. L'altra vegada, tot i que no em queixo, estava en un alberg quasi tocant a Harlem...

Ah! I per primera vegada en tot el viatge vaig estar un dia malalt! Sort que tenia la familia per cuidar-me i un apartament per mi sol per descansar...

Properes parades, Santiago de Xile i Austràlia!





Aquí teniu una de les poques fotos amb la família al complet, al campus de la Universitat de Columbia. El barbut de la dreta sóc jo i el més xulo de tots, el meu germà petit, l'Arnau.

"Nova" familia a Buenos Aires!!

Hola de nou.
Just abans i després de passejar esprintant per la Patagònia i la Tierra del Fuego, vaig estar dos caps de setmana a Buenos Aires. La veritat és que la ciutat no té grans monuments per visitar, més aviat parcs o carrers i terrassetes, però sí que té molta vida, activitats culturals i no para quasi mai. M'hauria agradat veure un partit de Boca Juniors, però no va poder ser perquè les entrades estan molt restringides...
Però el més important de Buenos Aires, almenys per a mi, ha estat conèixer una cosina-tieta meva, l'Asunción. Els seus pares es van exiliar a l'Argentina, com tants altres catalans, durant la guerra civil. Ella va néixer allà i hi ha viscut tota la vida. L'últim cop que va visitar Barcelona va ser el 1973 i ara l'estic intentant convèncer perquè hi torni. A més d'ella, també he conegut una familia molt amiga seva, el Walter, la Lilian, el Gustavo i la Mercedes. Vaig dormir a casa seva sempre que vaig ser a Buenos Aires i vaig passar amb ells un bonic dia al delta del riu de la Plata.
Ara no tinc disponibles les fotos de tot això, però quan les tingui en penjaré alguna, ok?
Siau.