La terra de la fi del món

Ushuaia, Tierra del Fuego. La ciutat més austral del món. Té 60.000 habitants, està a uns 1.000 kilòmetres de l'Antàrtida (3-5 dies en vaixell) i a 3.000 de Buenos Aires (36 hores en bus!!). Es fa estrany estar tan lluny de tot i tothom, i tan a prop del no res...
La ciutat en sí no val pas res, però l'entorn és molt bonic i no és tan inhòspit com pot semblar (almenys ara a l'inici de tardor).




Aquest far al mig del Canal de Beagle (connexió de 300 kilòmetres entre els oceans Atlàntic i Pacífic) era de molta ajuda pels antics navegants, en aigues super mogudes i amb molt de vent. És dels llocs del món on hi ha hagut més naufragis...

Al bell mig del Beagle hi ha diverses illetes. Entre elles, la que li diuen Pinguinera. El nom no és gaire original. Diuen que a aquesta època molts pinguins ja han comensat a marxar. En plena temporada deu ser molt maco veure'ls tots apretats a la vora de la platja i ensenyant a nadar a les cries.

Això és una presa construida pels castors en un riu del Parc Natural de Tierra del Fuego. Els castors els van importar des del Canadà durant el segle XX i han fet veritables destrosses en un bosc de creixement molt lent. Inunden grans zones i els arbres es moren ofegats. És bonic però trist alhora...

Perito Moreno, poca cosa a dir...

Poca cosa diré del glaciar més conegut del planeta, malauradament un dels pocs que encara creixen, i que només d'imaginar-se que tot allò es desfaci, fa por...




Quan et vas aproximant a aquella massa de gel ja t'imagines el que et pot venir a sobre... La paret frontal fa uns 70 metres d'alssada...



Cada tres o quatre anys hi ha una gran 'ruptura', el glaciar tapa l'estret que comunica dos llacs i l'aigua el va desgastant per sota. Arriba un punt que no ho aguanta i es desmorona. Però habitualment hi ha petits despreniments com aquest que es pot veure una mica a la foto... La massa de gel 'petita' (pot pesar diverses tonelades) que es veu just davant la paret s'acaba de desprendre del glaciar i es veuen les perilloses onades que provoca al seu voltant...

Caminar per damunt del glaciar és una cosa incomparable. Saber que sota només hi ha metres i metres de gel... I les formes curioses, els colors increibles que es formen, valen la pena...

Patagònia

Tot i el poc temps que he tingut per recórrer la Patagònia argentina, uns deu dies, ha valgut la pena. Aquí és finals d'estiu i es nota tan en el temps com en la quantitat i el tipus de turistes. Fa una mica més de fred que en ple gener o febrer, però és suportable i fins i tot agradable. A més, quasi no ha plogut. Del tipus de turistes, com passa a tot arreu, al final de la temporada alta i principis de la temporada baixa és temps de jubilats i 'mieleros', com diuen aquí als nuvis en viatges de noces.
Els paisatges són immensos, sembla que no s'acabin mai i la varietat és el que més em va sorprendre: estepes ventoses i sense quasi vegetació, muntanyes verdes al costat de boscos amb arbres centenaris, llacs d'alta muntanya i, evidentment, els glaciars.

Una de les moltes i llargues carreteres de 'ripio' (graveta) que vaig fer en 'colectivo'. El paisatge és super agreste i al principi impacta, però al cap de 15 hores de bus avorreix una mica, la veritat, hehehe.

Vista del llac Nahuel Huapi des de la Isla Victoria, a Bariloche. L'aigua és super transparent, perquè ve directament de la neu de les muntanyes. Els boscos del voltant tenen arbres gegants...

Vista del llac Nahuel Huapi des del cerro Catedral, el complex d'esquí més gran de Sudamèrica, que ara a l'estiu està tancat. Al mig del llac es veu la Isla Victoria.

Glaciar Torre, prop de El Chaltén. El primer gran glaciar que veia en ma vida. Desemboca en un llac i després un riu on l'aigua sembla lletosa. Això es deu al gel acumulat durant segles... En apropar-nos se sentia de tant en tant com el gel s'esquerdava i trencava.

Aixo es el que mes m'ha agradat...

Hola de nou.

Quan aquests ultims dies estava per casa tothom em preguntava que es el que mes m'havia agradat. Jo sempre deia el mateix: "buff, moltes coses, son molt diferents, no es poden comparar: Nova York, piramides asteques, Costa Rica, la zona dels inques, el salar Uyuni de Bolivia, el desert d'Atacama a Xile, el Carnaval de Rio...". Pero ara ja no us diria aixo. Potser es per l'emocio del moment, pero crec que ja se el que mes m'ha agradat fins ara: Iguazu. No se si la Patagonia argentina i la Tierra del Fuego o Australia ho podran superar...

M'estimo molt els meus amics i familiars arquitectes pero crec que la imaginacio del mes gran dels genis mai podria concebre una cosa com aquesta, nomes la naturalesa.

I creieu-me que no podia parar de fer fotos, la camera ja no donava mes de si, anava de bolit, i tot i aixi es impossible transmetre tot el que se sent alla davant de l'espectacle en 1.000 imatges, per molt boniques que siguin.

Recomençant de nou...

Reinicio el meu blog després del "parèntesi" al que em van obligar uns lladres brasilers i els inútils del Consolat espanyol. No em va fer gens de gràcia haver de tornar uns dies a casa, i menys encara perdre'm part del viatge (quasi tot el Brasil). Però al capdavall ho he aprofitat per reveure a gent que feia temps que no veia.
Casualitats de la vida, durant aquests dies he pogut conèixer abans del que em pensava el meu nou cosinet-nebodet Guillem, de pocs dies de vida, he vist alguns dels partits del Barça més importants de l'any (Saragossa, Sevilla, Liverpool i Madrid) rodejat de culers i he pogut anar a la cita anual de la calçotada familiar.
M'ha fet il·lusió saludar-vos a molts de vosaltres de nou, encara que no fos en les millors circumstàncies. Als que no he pogut veure, ho sento molt, espero que ens veiem al maig quan torni.
Ara, potser encara amb més ganes que abans, continuo el meu viatge cap a les cascades d'Iguaçú, Buenos Aires, la Patagònia argentina, el glaciar Perito Moreno, Tierra del Fuego, Nova York altre cop, Santiago de Chile, Austràlia, Singapur, Londres i Firenze.
En principi, i si tot va bé, el 7 de maig aterro a Barcelona ja per quedar-m'hi, encara que mai se sap...
Us seguiré informant a través del blog, com sempre.
Una abraçada a tots.

M'han atracat!! / Me han atracado!! / I've been assaulted!!

Doncs sí, pels que encara no ho sabíeu, fa uns dies em van atracar a Rio de Janeiro, en ple Carnaval. El viatge no podia seguir tan bé com m'anava. Uns paios em van atracar i em van prendre una motxilla amb coses bastant importants: passaport, càmara de fotos i moltes fotos i una llibreta amb moltes adresses d'e-mails que no sé si podré recuperar...
Estic bé, però el pitjor és que el consolat espanyol no em va voler fer un nou passaport i m'han fet tornar uns dies a Barcelona. Així que ja sabeu, almenys fins al 14 de març estaré per casa, fent paperassa. Qui vulgui i tingui temps, ja sap on trobar-me, el mòbil segueix actiu... Després seguiré el viatge a Argentina, Santiago de Xile, Austràlia i Singapur.
Ah, dels amics que he fet pel camí, sobretot al Perú, Bolívia i Xile, envieu-me els vostres mails, perquè segurament els he perdut i si teniu fotos dels llocs que vam visitar junts em faríeu un favor si me n'envieu alguna (polsola@yahoo.es). Gràcies.
Una abraçada i fins aviat...
------------------------------------.
Pues sí, por los que todavía no lo sabíais, hace unos días me atracaron en Rio de Janeiro, en pleno Carnaval. El viaje no podía seguir tan bien como iba. Unos tíos me atracaron y me quitaron una mochila con cosas bastante importantes: pasaporte, cámara de fotos y muchas fotos y una libreta con direcciones de e-mail que no sé si podré recuperar...
Estoy bien, pero lo peor es que el consulado español no quiso hacerme un nuevo pasaporte y me hizo volver a Barcelona unos días para renovar los papeles. Después, a partir del 14 de marzo, seguiré mi viaje por Argentina, Santiago de Chile, Australia y Singapur.
Por favor, los que leais este mensaje y nos hayamos conocido por Perú, Bolivia o Chile, me haríais un gran favor si me mandais vuestros mails y alguna fotillo de los sitios que visitamos juntos (polsola@yahoo.es)
Muchas gracias, un abrazo y hasta pronto.
----------------------------------.
Yes, I've been assaulted in Rio de Janeiro Carnival some days ago. Two guys took my backpack with my passport, photo camera and a lot of pictures and some e-mail adresses. I'm OK, but the spanish consulate didn't give me another passport, so I had to return to Barcelona for some days. But I'll continue my trip to Argentina, Santiago de Chile, Australia and Singapur.
Please, those who read this message, send me your e-mails and some pictures of the places we visited together in Peru, Bolivia or Chile (polsola@yahoo.es).
Thank you very much and see you soon.