Washington, Miami
Washington no té gaire més del que tothom coneix: els grans monuments i memorials, la Casa Blanca, el Capitol, el cementiri nacional d'Arlington (amb la tomba de Kennedy i del soldat desconegut), el Pentàgon... De les coses que més em van agradar van ser el museu de l'espai, amb les naus que van arribar a la lluna a escala real i el Museu Nacional d'Arquitectura i la Biblioteca del Congrés (edificis més propis del Renaixement italià que dels Estats Units del segle XIX).
Les 24 hores al tren van ser una mica pesades, però és curiós veure com va canviant el paisatge poc a poc, des del nord-est fred del país fins al sud-est quasi tropical de Florida. A Miami Beach no hi ha gaire més que platges, bars, discoteques... El meu alberg era allà i vaig poder comprovar que ara s'ha convertit en el barri de moda, 'chic', gay i de disseny. Està tot ple de botigues de roba, perruqueries, tallers de tatuatges i 'piercings', etc.. Aquí ja vaig poder començar a gaudir de l'època nadalenca amb temperatures suaus i agradables que em permetien anar en màniga curta. També es notava ja la influència llatina: música, idioma, cares...
De Miami, el millor va ser la visita a Little Havana. Tot i que m'esperava un ambient més cubà, les converses amb els exiliats anticastristes jugant a dòmino van ser divertides. El primer que vaig fer quan hi vaig arribar va ser anar a un restaurant cubà a menjar frijoles negros, banana frita i pollastre. Trobava a faltar menjar que no fos preparat, hot-dogs, hamburgueses, pa industrial...
